Cridant al món

De els/ les ex sempre t'emportes una "herencia". El primer em va donar un "capullu" ( com ell xD ) de rosa, sec, i em va dir : " cuando se habra te querré". Sí, n'hi ha que tenen mala llet, que hi farem. I aquest 2006 doncs a estat mogut, molts canvis. Canvis que vam començar amb la Taku. La Taku si, aquella que em va fotre la vida després xD (com sempre que algú a qui t'estimes et fa mal) però també va ser aquella que em va ensenyar a somriure per ser qui soc, a sortir al carrer amb el cap en alt, a pendre'm algunes situacions horribles amb humor i saber-ne treure profit i optmisime, a dormir fora els divendres xDD, i la que em va guiar en la meva nova vida. I per això avui desde aquí li dono les gràcies, i no només per això, sinó per haber-me putejat també, perquè sino no hagués conegut mai a la qui pensava posteriorment que era "la dona de la meva vida" i per arribar després just a temps, i estirar-me la mà sense deixar-me caure just en el moment i no abans ( perquè no ho era).

Foto: Anastacia  a punt de tenir un orgasme… XD, l'herència de la taku entre altres coses.

Frase: " No te odio porque el odio es un sentimiento y no mereces ni que sienta por tí" jus jus, que dura la frase.

Song: El arte de decir que no – Fangoria ( ou yeah Sara…^^)

PD: juajajajajaja hi han situacions que de veritat un no s'hauria de perdre per res del món! xDDD Llàstima que jo no hi era! o millor dit : SORT!!

[@more@]

Tweet

mu  Aquesta m'ha fet mandra escriure per aquí! He estat anant a la autoescola per treure'm la llicencia de ciclomotor, i he aprovat! ja la tinc! i al arribar a casa, obro el msn i començo a parlar amb l'Abril (as always) de parides i otros menesteres i mireu mireu que em diu!:

A:qué pasa cara feliz! xD
W: q ja me tret la llicenciaaaaaaa
A: jajajajaja Me n'alegro moltíssim, ara és quan jo deixo d sortir al carrer i si ho faig serà portant-los de corbata.^^ felicitats! xD jajajajaja
W: jajajajajajaja merci!
A: Perfecte, estic veient que cada cop tinc més motius per no sortir al carrer!

[ Abril I will mis you so much! espero que el vici et guanyi i baixis al bar aviat! xD]

[@more@]

Tweet

 Despues de estar en el regazo de la oscuridad,
allí donde solo las lágrimas pueden entender,
donde rozas con la yema de los dedos la  locura,
ya solo puedes tomar dos direcciones.
Una de ellas demasiado cobarde para tomarla,
así que, peldaño a peldaño subiendo…
y recomponiendo cada parte de mí.

[@more@]

Tweet

Hoy podria haber sido uno de esos dias que una luce una sonrisa que va desde Andalucía a Japón. De esos que una vive con máximo esplendor y ilusión. Sin embargo a sido todo lo contrario. Uno de esos que dices que "mejor no me hubiera levantado". Pero lo hize , y con fuerza. Con la suficiente como para darme cuenta del poder que recae sobre el silencio. Que al igual que a veces más vale callar para no ponerse en evidencia, otras por no haber sabido decir a tiempo, metes la pata. Es dificil saber cuando usar el poder de la palabra y cuando no. Pero en situaciones limites uno no se puede permitir el lujo de fallar. Cada palabra, cada silencio, cada detalle, cada…todo, es decisivo, es importante, es vital. Depende de la perspectiva, claro. Hoy es uno de esos decisivos para mi, de aquellos que dices "aquí me planto". Es una actitud que me da rabia, poco luchadora, pero no puedo más. Que dar sin recibir es duro, es apostar todo en un "alomejor…", "quizá…" y es un sinvivir. Y haces mil locuras y te las ingenias para seguir a pie de cañon y estar a la altura, pero no. Hay veces que ves que no. Dar sin esperar es complicado. Y ahora me encuentro en el punto donde todo empieza y todo acaba…en este caso en el mismo número.

[el último...TE QUIERO]

[Inténtame o échame al mar de los olvidos]

[Canción: Run Away- The Corrs-]–> Porque algun dia creistes que yo era la persona perfecta para la canción perfecta.

[Canción2: Broken vow -Josh Groban-]–> Porque si, porque me llega asta el rincón mas vetado de mi corazón cada vez que la escucho y se me cae la lágrima sin poder evitarlo. Y porque como dijo Ich "es la canción mas triste del puto mundo" , justo para hoy.[@more@]

Tweet

He estat de ponttttt!! siii al final vaig aconseguir marxar! Vaig anar a un camping perdut enmig dels boscos de la garrotxa on només hi havien 2 passadissos i no hi havia res! Lo millor esque quan ja teniem el camping reservat i tot ens adonem que no tenim ni tenda ni sacs per acampar ni ná de ná xDD! Corrents a casa la iaia que deia que tenia "2 bultos" aviam si allò eren sacs…i si. Per fi marxem a la aventura sense saber on coi estava allò i en mans d'un GPS mig tocat que et deia "gire a la izquierda" ( i a l'esquerra no hi havia res…¬¬') i vinga a donar voltes i voltes al mateix lloc per culpa de l'aparell!! Al arribar no sabiem com es muntava la tenda perquè ni tan sols l'haviem obert per veure si s'aguantava dreta… i vinga a pensar com posar els palets…xD I de cop PUM!! es posa a ploure i corrents cap al cotxe…! I ara que fem?? es fa de nit i no tenim llum i no podem sortir…doncs cap a Banyoles en busca d'un parxís i una llanterna! xDD I tota la tarda ficats al coxe jugant i fent el pallaso (amb la calefacció..menys mal.) Més tard cap al llit ( "a la coché" que en diu la iaia) i tapats amb sac, nordic i a sobre d'un matalas infable xD. El pitjor va ser aguantar les ganes d'anar al wc tota la nit per no baixar amb pijama i congelar-se viu en el camí a la matinada, i per suposat posar-se els texans amb semiestalactites penjant per sortir!! Un cop vestits i amb la pell blava del fred vam visitar Besalú! Quin fart a buscar una especie de "mirador" per després no arribar-hi…xD I a la tarda a muntar a cavall!! o sisihhhhhh!! quin mal de cul que tinc!!! Però quina passejada al vespre quan es pon el sol més maca que vam fer i quin fart de riure només de veure al J. a sobre al cavall per darrera mig ballant i botant dun cantó a l'altre xDD que per cert tenia un cavall que es deia Spring i encara no ho entenc perquè aquell animal no s'havia fotut un spring en sa vida segur! quin garbo que portava el bitxo!. I al dia seguenttttt tornada i altre cop mil voltes a la mateixa rotonda per culpa del GPS xD. I això es tot. Gràcies per la bona companyia i pels somriures que m'has fet treure.He tornat descansada, amb aire de muntanya, idees més clares i ganes de fer, o almenys intentar-ho.

Fotos vannnnnnn:

La nostra salvació xD //— Besalú—-//El fanal dl nostr passadís no funcionava..

[[ un paso adelante...y otro para atrás...]]

[@more@]

Tweet

L'altre dia vaig sortir de "festa" amb l'apolo, i de camí, quan estavem tot tirats caminant per BCN buscant un putu taxi lliure se'm va acudir explicar-ho tot al bloc. Però…que ha passat! que em vaig posar a escriure-la i no puc! Tot ho veig buit i amb falta de contingut! De fet això em passa quan llegeixo a altre gent, que explica festes i la majoria de cops ni m'ho llegeixo perquè em sembla un text "pobre" , buit, superficial, no se quina és la paraula… Però tots sabeu que soc una hiper fan de l'Abril, i ella, explica moltes de festes. Així que vaig anar i li vaig dir: Abril que em podria explicar com s'expliquen les festes? I va i em diu que s'explica si t'ho has passat be xDD coi, cada cop m'ho posava més dificil per explicar alguna cosa xD Bueno total que no, que jo no he nascut per la festa, he nascut per anar al cine els diumenges a la tarda i estirar-me al parc a la gespeta ( tot i que les formigues i jo tinguem coses pendents) i a sentir els olors i els cants dels ocells o mirar les estrelles (digueu-me monyes…).
Tot i així, hauria d'haver grabat les cares que feiem jo i ell intentan acabar-nos cubata on la cambrera havia posat verí (n'estic segura xD), i a 4 desconeguts descollonant-se a la pista perquè un tiu, hiper gay, d'aquests que ballen que t'hi cagues de be, casi acaba als meus braços en plan princesa-de-cuento-de-hadas xDD. I a més va ser nit de retrobaments/bajonsssssssssssssss, perquè em vaig trobar a SinVerguenzas i clar, em vaig trobar amb això: que tal , com us va?? /Tiaaaa quan porteu ja?? / on te l'has deixa't???, joder siusplau voleu parar de preguntar, que dur que dur, haber de dir coses que no has assumit encara. Bueno, després se'm va passar quan de cop veig a una tia al meu costat i vaig i li dic: escolti voste es diu Marta?( no no estava lligant eh!) i la tia amb cara de o_0 em diu que si xD i clar, esque amb aquesta dona, que la vaig coneixer en un chat fa mínim 10 mesos li vaig confessar que CREIA que em molven les ties, però només ho creia eehh…xD abans que a tothom, quan encara em sentia única in the world i no havia descobert que a la meva classe hi havien més gent que entenia que hetero xD.

I ara Gudulina (dimarts o dimcres, no ho tinc clar, estrenen The Holiday, i surt la Kate Winslet lo prometido es deuda, i t'he baixat la cançó!(aviam si ara fico la pota i no deies aquesta…xD) , ve aquí va:

[ Cançó: Bella i Bestia Son ]

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

 

[@more@]

Tweet

El meu llibre preferit. La historia d'amor més maca mai explicada! [no seguir si no voleu saber sobre el llibre]
Noah i Allie tnien 17 anys quan és van coneixer. Eren persones totalment diferents. Ell era pobre, treballava amb el troncs, de poble, una mica esbojarrat. Ella, era de classe alta, sempre ocupada amb l'educació que havia de rebre, mai es deixava endur i  només nava allà per l'estiu. Noah i Allie no tenien RES en comú, excepte una cosa, i crec que el més impotant; estaven bojos l'un per l'altre.
A l'acabar l'estiu Allie havia de tornar, la seva mare no hi estava d'acord en la relació, així que Noah va considerar el millor "deixar-ho". Els 7 anys seguents Allie va plorar cada nit esperan unes cartes que per suposat van arribar i la seva mare no li va ensenyar, i així va creure enamorar-se un altre cop.
Noah en canvi, després d'enviarli cartes cada dia durant un any sense resposta, va decicidir fer el que li havia promés als 17 anys. Una casa blanca amb finestres blaves. Aquella on havien passat la primera nit i que en aquell llavors estava en runes. Esperant casi una vida a que tornés ella…la dona de la seva vida.
Quan Allie estava a punt de casar-se se'n va adonar, i va correr a buscar-lo. Podeu imaginar-vos que va passar després. Allie va haver d'escollir entre els dos. I al final Noah, quan envelleix acaba mudant-se a la residencia amb ella, que patia de demencia, per narrar-li cada nit la seva historia i així ella recordés de vegades alguna petita cosa d'ells…fins que es van quedar una nit junts,vells i adormits…per sempre.

[[ Jo encara crec en aquests amors...potser és per això que acabo patint tant. Potser es que llegeixo masses lllibres i veig masses pelis, on l'amor signifia el mateix que per mi.I potser es per això que a vegades penso, que d'aquí un temps/anys ens tornarem a  trobar, i aquest cop, per sempre.]]

[Cancó: Goodbye to you- Michelle Branch]

[@more@]

Tweet

Estoy tan indecisa
que no se si contener las lágrimas para demostrar que soy fuerte,
o derramarlas todas hasta más no poder
y darle el placer de saber cuanto la echo de menos.

[Cançó: One - U2 ]

Edito per dir: AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRGHHHHHHHHHHHHH!! això es un crit de rabia, importència, de no saber que fer, de voler treure'm el cor.

Torno a editar per dir que : Maria es the bestt!!!m'ha ensenyat i per fi m'ha sortittt! i ja se posar cançons!!! xXD Això vol dir que ja podeu escoltar la del post GLAÇ si us ve de gust! Petons

[@more@]

Tweet